Dissabte 14 de novembre de 2020. 20 h. Entrada gratuïta amb aforament controlat. Reserva la teua entrada a notikumi.com
Novembre Negre obri la seua la seua edició número 11 amb un homenatge al mestre Fritz Lang i de la seua obra mestra M, el Vampiro de Dusseldorf, per a això comptaran amb l’actuació del grup MECÁNICA CLÁSICA i el vídeo artista Vic Pereiró. NN presenta l’estrena mundial de M (IEDO) una experiència audiovisual on els sons electrònics experimentals interpretats en directe es combinen amb la projecció d’una remescla audiovisual del metratge original fonent-se en una relectura contemporània i única del clàssic de Fritz Lang.
Mecànica Clàssica és un suggestiu projecte de so electrònic experimental, nucleat per integrants d’alguns dels projectes electrònics valencians més interessants, com Güiro Meets Russia o Polígono Hindú Astral i l’experimentació inquieta de Negro o Mental Signals.
Amb la seua música, condueixen els sons a diferents altituds. Des d’espais còsmics, on guitarres experimentals emboliquen seqüències de sintetitzador, fins a territoris impactats per sòlids de percussió irregular.
Els seus treballs fins hui, “Vientos Elèctricos” (Abstrakce/Fum), “Filtraciones de Luz” (Abstrakce) i “Colección Exigua Vol.1” (Cintas Chromo), són una amalgama d’electrònica minimalista amb traces ambientals, que a manera de núvol cíclic, renova l’orografia de llocs ja explorats per artistes clàssics com Craig Leon, Carl Matthews, Brian Eno o Clúster. Així com contemporanis en la línia de Forma, Alessandro Cortini, Tim Hecker o Panabrite.
Vic Pereiró (1971, Sur) en l’actualitat resideix i treballa al Sud, és un artista visual independent membre honorífic de la generació responsable de la invenció del cementeri de somnis no perseguits. Memòria, lluita i utopia, són els tres conceptes fonamentals sobre els quals ha edificat la seua vida i la seua obra. La vida i la pràctica artística enteses com un acte de militància, una manera de desafiar l’agressivitat de l’entorn i el caos contemporani, des del compromís i l’acció. El seu treball parteix del judici o exhibició pública del desequilibri, amb la finalitat de plantejar possibles eixides al conflicte encara que aquestes freguen l’impossible o la quimera. El soroll fora és tan gran que el disturbi és inevitable.
